Aquest vespre sentia l'home de ferro Louis van Gaal al programa del Canal 33 Hat-trick internacional. Amb el seu particular nas de boxejador, tot ell garratibat com si dugués una escombra a l'esquena i amb un pentinat més propi de les joventuts hitlerianes; responia a les preguntes del periodista del programa amb el seu castellà ja sabudament incomprensible (en un punt de l'entrevista per dir que ara que ha guanyat la lliga holandesa amb el seu equip-l'AZ Alkmaar- té molt bona relació amb el president del club, ha dit que yo con el presidente tengo líneas cortas).
Dels entrenadors holandesos que ha tingut el Barça al llarg de la seva història (Rinus Michels, Johan Cruyff, Louis van Gaal o Frank Rijkaard) a qui li ha costat més arribar a parlar alguna cosa que mínimament s'assemblés al castellà ( pel que fa al català l'únic holandès que va tenir la gentilesa de parlar-lo va ser Patrick Kluivert) ha estat sense cap mena de dubte Louis van Gaal. Rijkaard, tot elegant i educat, el va arribar a parlar prou bé. De Michels no ho recordo (si no és veient vídeos dels partits del Barça dels 70) perquè jo encara no havia nascut i de Cruyff sempre ens quedarà el record de les seves frases lapidàries del tipus: Si el contrari té la pilota, el que has de fer és prendre-li o bé Si el contrari fa un gol, tu n'has de fer un altre. Aquestes evidències (allò que en castellà en diuen perogrulladas) encara ens fan riure ara.
Dies enrere comentava amb aquest meu company que cito tant (que ja comença a aparèixer fins a la sopa) que Johan Cruyff havia d'haver fet com Sir Alex Fergusson, entrenador del Manchester United, que porta més d'una dècada al capdavant del club anglès. El fet que Cruyff no acabés essent un diplodocus al Barça depèn en gran mesura d'aquell president-constructor que plorava i que deia quicir, pulutant i al soci no se li pot enganyar. Cruyff no només era un savi del futbol o un filòsof a la mateixa alçada de Nietzsche sinó també un geni dels errors lingüístics més graciosos. Per tant, des d'aquí vull reivindicar que sí, que l'imparable Pep Team està molt bé, però que Joan Laporta s'hauria de pensar seriosament de fer baixar el senyor Cruyff altre cop a la banqueta (ara però d'ajudant) perquè tornaríem a tastar els seus equívocs lingüístics. Jan home, que ho trobem a faltar tot allò! que un palomo no hace verano!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada