Vaig al cinema amb molts dubtes. És la primera pel·lícula que veuré de Clint Eastwood (que recordi. Ho dic perquè de més jovenet si que em devia haver empassat alguna de les seves pel·lícules de l'oest). Tot són prejudicis, ho reconec. Altre cop em refio dels amics i altre cop, tornen a encertar-la. Suposo que he trigat tants dies a anar a veure la pel·lícula perquè estava acostumat a associar la cara d'Eastwood al western (un gènere que no m'apassiona especialment) i perquè el protagonista del film és un exmilitar (ja sabem tots com veuen els ianquis tot això de l'exèrcit i la pàtria i si no, us recomano la lectura de La velocidad de la luz de Javier Cercas). Doncs m'he ben quedat amb un pam de nas. Sí que és veritat que Eastwood interpreta un home vell, rondinaire, amargat i racista que manté una relació molt especial amb els seus veïns hmongs (una ètnia del sudest asiàtic) a qui sovint els rebateja com a rollitos de primavera, però a pesar d'això, Walt Kowalski (el personatge d'Eastwood) té també un cor molt gran soterrat rere la seva peculiar capa d'arrogància. Després d'haver estat a la Guerra de Corea (1950-1953) i després de veure com la vida tranquil·la i tradicional del seu barri ha anat canviant per acollir un important col·lectiu de veïns orientals, Kowalski es desanima. Ara ha d'adaptar-se a la nova situació i familiaritzar-se amb la cultura d'aquells amb qui es va obsessionar al llarg dels seus anys a la guerra. La intolerància cap als hmongs va desapareixent de mica en mica i a partir del moment en què coneix el jove Thao. Entre ells s'estableix una amistat curiosa que comença a gestar-se en el moment en què el noi intenta robar-li un luxós cotxe Ford Gran Torino amb l'objectiu que uns trinxeraires de barri deixin de molestar-lo i el respectin com a "bon debutant en el món de la delinqüència". La implicació de Kowalski amb la família de Thao es dispara en el moment en el qual en mig d'una aparatosa batussa, el col·lectiu hmong gosa trepitjar-li la gespa del seu jardí (això sí que no ho pot suportar l'home!). Inesperadament i com que (escopeta en mà) Kowalski ha foragitat els trinxeraires que atemoreixen Thao, els seus veïns el converteixen en el seu heroi. Arrogant i esquerp, de primer els esquiva però de mica en mica s'hi va apropant i va implicant-se amb els problemes de la família. D'aquesta manera, esdevé una mena de pare de Thao i li diu que sigui valent i que no es deixi trepitjar pels altres. Kowalski s'humanitza i a poc a poc va enterrant el sentiment de culpa que ha anat covant amb els anys després d'haver tornat de la guerra. Pareu especial atenció a l'escena en la qual el vell amargat, en mig de la foscor de la cambra comença a trencar la seva imatge d'ogre tot deixant escapar una llàgrima.
En resum, que si dubteu com jo, deixeu de fer-ho. Entreu al territori Eastwood que almenys no quedareu indiferents.
Enllaço el tràiler original de la pel·lícula.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada