El senyor Berlusconi continua fent-ne de les seves. Dies enrere comentava amb un bon company les desafortunades declaracions que el cap de l'estat italià havia fet després del primers terratrèmols (allò del càmping, recordeu?) i ell (el meu company) molt intel·ligentment em deia: "Sí, és clar però l'han escollit!". És la tendència actual. També a França es queixen de Sarkozy i el voten!
Avui mateix, a les pàgines de societat d'El País, l'escriptor Antonio Tabucchi (a qui per cert, en certa ocasió el sempre peculiar exalcalde de Barcelona, el senyor Joan Clos, va anomenar Tabutxi) parla de l'immobilisme del poble italià davant dels estirabots berlusconians. Parla més en concret de la manca de reacció del sector periodístic davant de la constant censura que pateix el col·lectiu (com que el Cèsar Berlusconi ho controla absolutament tot, pot fer i desfer com i quan li vingui de gust). La decepció de Tabucchi (que ja fa temps que cova) ha aflorat ara arran de la polèmica que van suscitar unes vinyetes de l'humorista gràfic Vauro Senesi i que aquest va fer aparèixer al programa Annozero de la RAI. En esmentades vinyetes, Vauro Senesi relacionav
a el Pla de l'habitatge amb el risc sísmic del país, és a dir, atacava la mala construcció dels edificis i la mala planificació del govern de Berlusconi. Doncs bé, el senyor Senesi ha estat apartat d'Annozero i fins i tot ha estat obligat a aparèixer en antena per tal de demanar perdó pel seu "pecat". Recordo que en certa ocasió, Ferran Monegal deia que, a Berlusconi només li calia fer una trucada per aturar aquells que alçaven massa la veu. Efectivament, ho ha tornat a fer.
a el Pla de l'habitatge amb el risc sísmic del país, és a dir, atacava la mala construcció dels edificis i la mala planificació del govern de Berlusconi. Doncs bé, el senyor Senesi ha estat apartat d'Annozero i fins i tot ha estat obligat a aparèixer en antena per tal de demanar perdó pel seu "pecat". Recordo que en certa ocasió, Ferran Monegal deia que, a Berlusconi només li calia fer una trucada per aturar aquells que alçaven massa la veu. Efectivament, ho ha tornat a fer.Ja comentava dies enrere que l'estament polític es posa sempre summament nerviós amb la figura del bufó (sempre ha passat i em temo que sempre passarà). Així, a Mariano Rajoy no li plaïa que Queco Novell l'imités a Mire ustez (gènesi del Polònia) i per això es va encarregar de fulminar el programa de la graella televisiva espanyola a les primeres de canvi. I què podem dir del Molt exHonorable Jordi Pujol que va posar el crit al cel quan va manifestar que Toni Soler i companyia eren massa dolentots per presentar Benet XVI com un ximple absolut. Jo associo la intolerància de Rajoy o de Pujol a certa falta de projecció de mires cap a la modernitat i no cal dir-ho, a la seva visió catòlicoconservadora de la realitat. Ara bé, els mètodes de Berlusconi crec que responen a una mostra de "mala llet" que va molt més enllà. L'actitud del cap d'estat italià és una actitud més pròpia de Neró o de Mussolini, és actitud de tirà, i de tirà que queda d'allò més satisfet quan ha tallat el coll a més d'un pequè juga amb la tranquil·litat i la calma que està ben protegit (recordem que ha arribat fins i tot a posar-se els jutges a la butxaca). Però jo em pregunto, com també s'ho deu haver preguntat més d'una vegada Antonio Tabucchi (o almenys així ho deixa entendre a l'article d'El País), no hi ha ningú que pugui aturar les aberracions de Berlusconi que dia rere dia podem llegir als diaris? Ja sabem com va acabar l'oposició de Prodi i el paper de Veltroni, axí com que a Itàlia (com també passa a França) els partits d'esquerres tenen molt poca força i menys ara sabent com d'aferrat a la poltrona està en Silvio. Suposo que hauria de viure un temps a Itàlia per acabar d'entendre tota aquesta situiació tan complexa. Tabucchi comenta que, veient tot aquest enrenou referent a la falta de llibertat a la premsa, la Federació de Periodistes Italians hauria de denunciar la RAI davant del Consell d'Europa per abús de poder i demana al mateix temps que la premsa internacional vagi el dia 7 de maig a Pisa on l'escriptor es presentarà davant del jutge amb motiu d'una demand per la publicació d'un article a L'Unità .
No sé com s'acabarà tot això, si Itàlia reaccionarà d'una vegada. Recordo que fa anys, una noia italiana em deia (quan encara Prodi no havia arribat al poder) que la gent del seu país estava molt farta de Berlusconi i que tard o d'hora havia de caure. Efectivament, va caure. No comptàvem però amb què la presència de Romano Prodi al capdavant de l'Estat duraria tan poc. De fet, va durar tan poc que ni tan sols des d'aquí el nostre país vam tenir temps d'assimilar que Berlusconi s'havia esfumat. Va ser un miratge.
Al final deu ser veritat que l'home ensopega dos cops amb la mateixa pedra. Ara que, il cavaliere més que una pedra és el mur de Berlín!
Enllaço un extracte del programa Annozero amb la intervenció inclosa de Vauro Senesi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada