Sempre m'han fascinat aquells errors lingüístics que fan que el conjunt de la frase adquireixi un altre sentit. Posem-ne algun exemple. M'he trobat amb infinitat de casos en els quals alumnes meus, a l'hora de resoldre posem per cas, exercicis de formació de derivats em deien: En aquest bosc hi ha molts animals banyats per comptes de En aquest bosc hi ha molts animals banyuts; o bé: Va aprofitar l'ocasió per fer-se fusible per comptes Va aprofitar l'ocasió per fer-se fonedís. Senzillament, extraordinari! I encara més. Al Departament de Filologia Catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona, el professor Jaume Aulet (que ens aconsellava d'anar amb les antenes poètiques ben parades. Quanta raó que tenies Jaume!) sovint ens despertava el cuquet de la "conya lingüística" i ens exposava els errors que detectava als rètols de Barcelona. Encara recordo com deia que un dia no podia sortir d'una oficina de La Caixa perquè al damunt del caixer hi havia un rètol que deia No surti de l'oficina sense la seva sanvitxera; o encara, com s'estava d'entrar en una botiga de menjar congelat perquè a la porta hi havien enganxat un rètol que deia Congelats a l'interior; o bé com tampoc no posava els peus en cap botiga de roba a l'aparador de la qual hi hagués un rètol que digués Liquidem existències.
Doncs bé, empeltat de la sensibilitat poètica que em va transmetre Jaume Aulet, cada cop em fixo més (he de dir que ja de manera automàtica) en els dobles sentits de les frases o dels sintagmes que la ciutat m'ofereix en forma de rètol. Si la frase està mal escrita o senzillament té una o més faltes ortogràfiques i prou, no em fa gaire gràcia. Per exemple: Aquest autobús, la setmana del 6 al 12 d'abril no passarà pel carrer Ramó Albó, sincerament, no té ni suc ni bruc. És l'error lingüístic que dóna doncs un significat nou a la frase aquell que m'interessa més. Un clar exempl
e és l'error que hi ha en aquesta pancarta que trobareu prop del Fossar de les Moreres. Evidentment, tothom entén que qui ha escrit el missatge, demana que no hi hagi soroll a la plaça per tal que els veïns puguin reposar amb tranquil·litat. De ben segur que qui ha redactat la frase no tenia present que l'estructura pronominal del català exigeix en aquest tipus d'oracions el pronom locatiu "hi" (que lògicament, no apareix en castellà). Ara bé, la frase sense el pronom no és agramatical en absolut! Si no el posem, fixeu-vos que l'únic que farem és canviar el significat del verb (ara, si en busquem l'infinitiu, direm que ha de ser "veure" per comptes de "viure"). Si considereu aquesta possibilitat (manual de verbs Xuriguera en mà) veureu que la forma flexionada "viu" correspon a la primera persona del singular de l'antigament anomenat Pretèrit Perfet d'Indicatiu (ara Perfet Simple) del verb "veure"! Amb els anys, aquest temps verbal ha caigut en desús i més encara la primera persona del singular. Com sabeu, hem de servir-nos de la forma perifràstica amb el verb "anar" al davant. Per tant, si aquesta frase la voleu interpretar erròniament (posant en funcionament les antenes poètiques però) hauríeu de dir Aquí hi vaig veure gent. Altre cop extraodinari! Per mi que l'autor de la pancarta ha de tenir alguna relció amb els poetes Enric Casasses o amb en Josep Pedrals. No sé si m'explico.
Doncs bé, empeltat de la sensibilitat poètica que em va transmetre Jaume Aulet, cada cop em fixo més (he de dir que ja de manera automàtica) en els dobles sentits de les frases o dels sintagmes que la ciutat m'ofereix en forma de rètol. Si la frase està mal escrita o senzillament té una o més faltes ortogràfiques i prou, no em fa gaire gràcia. Per exemple: Aquest autobús, la setmana del 6 al 12 d'abril no passarà pel carrer Ramó Albó, sincerament, no té ni suc ni bruc. És l'error lingüístic que dóna doncs un significat nou a la frase aquell que m'interessa més. Un clar exempl
e és l'error que hi ha en aquesta pancarta que trobareu prop del Fossar de les Moreres. Evidentment, tothom entén que qui ha escrit el missatge, demana que no hi hagi soroll a la plaça per tal que els veïns puguin reposar amb tranquil·litat. De ben segur que qui ha redactat la frase no tenia present que l'estructura pronominal del català exigeix en aquest tipus d'oracions el pronom locatiu "hi" (que lògicament, no apareix en castellà). Ara bé, la frase sense el pronom no és agramatical en absolut! Si no el posem, fixeu-vos que l'únic que farem és canviar el significat del verb (ara, si en busquem l'infinitiu, direm que ha de ser "veure" per comptes de "viure"). Si considereu aquesta possibilitat (manual de verbs Xuriguera en mà) veureu que la forma flexionada "viu" correspon a la primera persona del singular de l'antigament anomenat Pretèrit Perfet d'Indicatiu (ara Perfet Simple) del verb "veure"! Amb els anys, aquest temps verbal ha caigut en desús i més encara la primera persona del singular. Com sabeu, hem de servir-nos de la forma perifràstica amb el verb "anar" al davant. Per tant, si aquesta frase la voleu interpretar erròniament (posant en funcionament les antenes poètiques però) hauríeu de dir Aquí hi vaig veure gent. Altre cop extraodinari! Per mi que l'autor de la pancarta ha de tenir alguna relció amb els poetes Enric Casasses o amb en Josep Pedrals. No sé si m'explico. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada